Sentir parlar a gent que es major que tu, sobre un poble on has naixcut i que no et sone res del que parlen, no te preu.
Que parlen sobre llocs, que tu sempre has vist com estan ara, i que diguen que abans era el metge o l’asilo, no te preu.
Que parlen de metges que tu no has conegut, però que diguen que tenien mètodes antics però que funcionaven millor que els de ara, no te preu.
Que et diguen ” jo a la teua edat ja treballava i eixia de festa amb 20 duros i encara em sobrava”, no té preu.
Que et conten històries de quan tu encara no havies naixcut i veges que les coses, sí han canviat, però no tant… no té preu.
Que et conten que abans no tenien moltes coses que tenim ara, i que hagen eixit avant, no te preu i fa molt que pensar….
