Mirar al passat, i veure que res és com havies previst, o com havies pensat.
Però la vida es aixi, no hi ha res escrit, sols hi han suposicions.
No es pot preveure que en cinc anys el lloc no estiga vivint, o els meus veins.
Se el present, i és que estic en un país diferent a la meua terreta, parlant un altra llengua i coneixent gent nova. Però també hi ha un altra cosa que esta en el present, i és la distància.
Això és el que fa que estiga lluny de moltes persones que estime. Lluny de la meua aigua salada, o la muntanya amb un forat que et deixa veure els dos costats, del gelaet a la plaça i les sopaetes de cabasset.
Algun dia tornaré encara que siga per vacances, i podré fer en un temps molt reduït les coses que m’agraden i amb la gent que trobe a faltar.
canvi 9 Setembre 2013
Ara que comença la primavera… 21 Març 2012
Consells 5 Març 2012
quins objectius tenim en la vida? Cada ú deuria marcar-se uns objectius a curt o llarg plaç, si es la primera vegada, un consell es que els objectius siguen que es poden complir, a tots ens agradaria posar-nos com a objectiu ser rics, però siguent sincers, es molt complicat si abans no compleixes els altres xicotets objectius.
Jo començaria, si no tinc treball i estic buscant. El primer objectiu seria que un gran nombre d’empreses coneguera que estic disponible, i el millor buscador de treball es el boca a boca, hi ha que comentar a “tot quisqui” que busques feina.
Després seria preparar una bona entrevista, abans d’anar a una entrevista cal preparar-la molt bé, preparant-se possibles respostes a les preguntes que et poden fer. Anar amb bona presencia, ja que una bona primera impresió es el que dirà si t’escolten o no. Portar tots els documents que acrediten el que posa en el teu CV, i portar-los en una carpeta, si es possible en un portafolios millor, però mai en una funda de plàstic, dins els ports tindre amb fundes separats, i saber on estan en cada moment. No hi ha que tindre vergonya de assajar el que vas a dir, com presentar-te, com posar les mans, quins gestos fer…
El més important és no quedar-se tot el dia en casa, encara que no tingues treball, alçat a l’hora de començar a treballar i ves al carrer, amb una carpeta plena de CV encara que siga pega voltes, ves a córrer, no estigues tirar al sofà esperant. que ningú va a cridar-te por tu cara bonita. En els temps que corren o t’espaviles i t’ho guanyes, o no arribaràs a cap lloc.
Si lluites pel que vols, segur que poc a poc, igual no demà ni la setmana que ve, però igual en un mes o dos, has aconseguit complir algun objectiu.
Ningú ha dit que fóra fàcil…
*** No és que ara comence un bloc de consells, es que no tardare en aplicar-me els consells…..
abans 28 febrer 2012
Sentir parlar a gent que es major que tu, sobre un poble on has naixcut i que no et sone res del que parlen, no te preu.
Que parlen sobre llocs, que tu sempre has vist com estan ara, i que diguen que abans era el metge o l’asilo, no te preu.
Que parlen de metges que tu no has conegut, però que diguen que tenien mètodes antics però que funcionaven millor que els de ara, no te preu.
Que et diguen ” jo a la teua edat ja treballava i eixia de festa amb 20 duros i encara em sobrava”, no té preu.
Que et conten històries de quan tu encara no havies naixcut i veges que les coses, sí han canviat, però no tant… no té preu.
Que et conten que abans no tenien moltes coses que tenim ara, i que hagen eixit avant, no te preu i fa molt que pensar….
Primavera Valenciana 21 febrer 2012
Hui, ahir i per desgracia supose que demà també, sols es parlarà del que fan els policies als alumnes del IES Lluis Vives i gent que va a recolzar-los.
No mentra dins del cap com havent “democràcia” pasen estes coses, mon pare va lluitar per a que no tornara a passar el que està passant ara per València. Hi ha gent que ho compara amb aquell temps que es lluitava contra el fascisme, i m’ho crec. Ja que mon pare va lluitar, i m’ha contat moltes vegades que sols per estar alli ja et podien pegar amb la porra o tirar-te gas lacrimògen o pilotes de goma, de fet jo en tinc una a casa que li van tirar a ell. Ara pareix que jo també puc ampliar la col·lecció.
Es que no ho comprenc, sols demanen calefacció i que no hi hagen més retallades, i que són xiquets de 12 a 17 anys!! per favor, fins on han aplegat i el que és pitjor, fins on volen aplegar??
Simplement, t’estime. 17 febrer 2012
Que bonic és l’amor!! i no ho dic per això de Sant Valentí, ja que eixe dia es per a celebrar-lo tots els dies de l’any.
Es impresionant el que pot fer que tingues una persona al teu costat. Saber que t’estima, que et recolza en totes les teues decisions, encara que després siguen errònies. Que sempre que el necessites sols agafant el mòbil ja el tens al teu costat animante. Saber que faria el que fóra necessari per a que tu estigues feliç. Que et fa riure mentre estas plorant, que et puja els ànims els dies que no vols mirar-te a l’espill, que t’abraça per a que no tingues fred, que et prepara el menjar quan estas malalta, que et proposa nit de xocolate i pel·licula quan tens “l’amiga”, que t’acompanya al gimnàs, que fa la dieta amb tu encara que no li faça falta, que t’espera mentre vas de tendes i et porta les bosses, que va de festa amb tu, que et fa l’amor amb passió.
I crec que el millor de tot és poder fer el mateix tu per ell. Estimar-lo, abraçar-lo, mimar-lo, besar-lo, fer-lo riure…. i moltissimes coses més.
M’encanta que preparen un futur junts, ja que vull que en el meu futur aparegues tu.
Simplement, t’estime.
Liberté 16 febrer 2012
Llibertat, que gran paraula i encara més gran es el seu significat. Però per molt que hi haja gent que lluite per a que tothom disfrute d’aquest dret, hi ha llocs i gent que no ho pot tindre.
Però no fa falta anar-se’n a les guerres, països del tercer món, a les presors… hi ha gent que pot sentir-se sense llibertat en una casa que té menjar i llit tots els dies.
sols amb que no et deixen decidir pel que vols fer el dia de demà, ja és privar-te de la teua llibertat;
sols amb que no et deixen fer un dinar com tu vols, ja és privar-te de la teua llibertat;
sols amb que no et deixen vestir-te de la forma que tu vols, ja és privar-te de la teua llibertat;
sols amb que no pugues dir la teua opinió sobre un tema concret, ja és privar-te de la teua llibertat;
sols amb que hages de comportar-te de certa forma davant dels altres, ja és privar-te de la teua llibertat;
sols amb que t’obliguen a ser diferent, ja no obligar-te, amb que t’inciten, ja és privar-te de la teua llibertat;
I, hi han molts més actes que priven de llibertat, però no cabrien.. per desgracia la llista és molt llarga.
per últim, tu prives de llibertat a algú?
Perduda i no se on 14 febrer 2012
Com saber que la teua decisió és la correcta? Que tindras un futur? o que aprendras coses que et serviran per al dia de demà.
Ara, estic amb un dilema dins del meu cabet. No sé si anar-me’n fora a treballar o a estudiar…. Si estudie, aprendre i ho tindre més fàcil a l’hora de trobar feina (o això és el que diuen) i si treballe, podré pagar-me els estudis….
No se, he de fer una llista de prioritats de la meua vida i on m’agradaria arribar. amb tots els seus pros i contres.
glaçó 3 febrer 2012
UUFF que fred!! Tots van tapats amb jaqueta, jersey calentet, algun que altre porta camisola, calcetins grossos, bufanda o mocador, gorro o orelleres (alguns els dos). i quan vas pel carrer sols veus que ulls, ja que van tapats de cap a peus! el millor consell que es pot donar ara, es poseuse al costat del foc o de l’estufa amb una manteta i no eixir molt al carrer…
la gent que no sap on sóc 1 febrer 2012
L’altre dia vaig pensar en com seria un lloc on no et demanaren explicacions, de on has estat, que menges, amb qui vas, que fas, que penses, que mires, que… que et fan mil preguntes que no vols contestar o no creus que les tingues que contestar. hi ha vegades que no les vull contestar perquè se que al moment ja hi ha gent que sap on he estat amb qui i quan. i sóc de les que pense que si vull que es sapia algo, serà perquè ho conte jo, no que algú ho conta per mi.
I es va quedar així en un pensament, perquè eixe lloc és ben lluny de casa. i la terreta encara que manen uns porcs, es la meua terreta.
pensaments en blanc 